31 de gen. 2012

Fem vitralls modernistes


Continuant amb el projecte sobre Gaudí hem estat treballant algunes característiques dels edificis modernistes. Hem visitat un edifici de la ciutat on hem fet  un taller de vitralls, que hem acabat després a l’escola.
Allà els  nens han descobert que es poden fer vitralls pintant el vidre o utilitzant vidres que ja siguin de colors. Aquests últims s’anomenen emplomats perquè els vidres estan units pel plom. Així doncs, en el taller han resseguit i pintat una fulla sobre plàstic amb pintura de bombeta.





Després a l’aula han realitzat el seu propi vitrall sobre cartolina negra. Primer han dibuixat formes al voltant de la fulla que ja tenien feta i les han punxat. Han enganxat la fulla pintada i després papers de cel·lofana de colors darrere els  forats que ells havien dibuixat. D’aquesta manera han utilitzat els dos tipus de vidre per fer vitralls, els pintats i els que ja són de colors.






Amb aquests fantàstics vitralls hem pogut convertir una de les finestres de l’aula en una finestra modernista. Quin luxe de finestra! Llàstima que no les hem pogut tapar totes, sinó quedaríem a les fosques.






29 de gen. 2012

El Senyor NO

Fa uns dies us vaig presentar el llibre Fem les paus per treballar dinàmiques i realitzar activitats al voltant de la pau. Demà 30 de gener, dia de la PAU, és un bon moment per introduir alguna de les propostes que se'ns presenten en aquest llibre.
Als nostres alumnes de P5 demà els visitarà el Senyor NO, en forma de cartell. Us el presento:


Aquest cartell estarà penjat a la classe però també en tindrà un cada nen a la butxaca, per treure'l sempre que sigui necessari. Quan els molesti una acció dels altres, per exemple si volen obligar a un nen a jugar a alguna cosa que no li ve de gust, si algú vol que li deixin un color o una joguina immediatament, quan a un nen el molesten, quan algú el pega,... Quan el Senyor NO diu que no, és que no. Ha de quedar clar que el Senyor NO vol dir que han d'aturar l'acció que molesta els altres. La mestra també pot utilitzar-lo!

El Senyor NO és un senyor important que ens ajuda a dir als altres que hi ha coses que ens molesten, que ens fan mal, que no acceptem... El Senyor NO també ens ajuda a dir quines són les nostres opcions i eleccions, els nostres límits... A més, el Senyor NO ens ajuda a protegir-nos i defensar-nos. Abans de fer servir el Senyor NO cal veure si la situació ho requereix: el Senyor NO no serveix per a no fer cas, per sortir-nos-en am la nostra, per ser maleducats... El Senyor NO apareix quan ja hem dit de moltes altres maneres què pensem i què volem sense aconseguir que ens respectin. Si una persona sempre diu NO es queda sola.

El curs passat vaig utilitzar el Senyor NO en un grup on el respecte costava força, hi havia força baralles i conflictes entre ells. Gràcies a ell l'ambient del grup va canviar, poc a poc van aprendre a respectar-se i a fer-se respectar. A mida que els nens aprenen a saber dir NO amb paraules ja no necessiten el cartell i aquest deixa de tenir funcionalitat. En aquest moment ja es poden retirar els cartells de les butxaques perquè ja hem après què és el respecte. Espero que aquest curs em funcioni igual de bé i a qui ho probi també.

28 de gen. 2012

Aprendre a escriure

El passat dimecres 25 de gener es va emetre al programa Quèquicom un reportatge sobre l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura des dels seus inicis d'escolarització. És un vídeo on queda molt clar el procés mental pel qual va passant l'infant al llarg d'aquest aprenentatge.

La Gal·la, una nena de 4 anys, comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava el seu progrés en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet. A plató, Jaume Vilalta explica la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci -que representava conceptes- fins a l'alfabet llatí, que representa sons.

Per a tots els que som mestres d'educació infantil penso que pot ser molt interessant. La visualització d'aquest procés el trobem acompanyat per les explicacions d'Enriqueta Garriga, mestra, logopeda i psicòloga de la Facultat Blanquerna. A més hi trobem activitats concretes realitzades a l'aula que ens poden donar idees per millorar la nostra tasca docent.

A tv3alacarta hi trobareu el vídeo i si us el voleu descarregar cliqueu aquí

 

26 de gen. 2012

Floquets de neu

Ja fa dies que va arribar l'hivern a les aules, però ara fins hi tot està començant a nevar. En un dels racons d'aprenentatge els nens de P5 han estat retallant floquets de neu de paper. Primer han après a doblegar el paper i després han retallat lliurement. A alguns els ha costat una mica retallar i han necessitat l'ajuda de la mestra, però la majoria se n'han ensortit prou bé.



Si voleu saber quins són els passos que s'han de seguir per doblegar correctament el paper cliqueu aquí.


El millor d'aquesta activitat és veure les cares que fan quan obren el seu floquet de neu, perquè tots són diferents i la sorpresa que s'emporten al descobrir com ha quedat el seu és molt gran. Llàstima que no les pugueu veure.




Després els hem plastificat i penjat a les finestres per decorar.







25 de gen. 2012

Juguem amb Gaudí

Aquesta setmana hem iniciat un nou projecte d'art centrat en Antoni Gaudí. Per tal de motivar els alumnes davant la propera sortida que farem al Parc Güell, hem explicat el conte Juguem amb Gaudí, on els Tinatons, sis nens que protagonitzen els contes d'aquesta col·lecció, visiten el Parc. Ells tenen la sort de tenir-lo prop de casa seva i poden anar-hi a jugar una estona sempre que volen. En aquesta història els protagonistes juguen a fet i amagar i s'amaguen rere les columnes, sobre els bancs de la plaça,... però a l'hora de buscar-los a tots no troben el Pau que s'havia amagat sota el drac i havia quedat adormit. Mentre dormia ha tingut un somni en el que passejava el drac per les Rambles, per la platja,...
Aquesta col·lecció de contes m'agrada molt pel format de la lletra, de pal i lligada a la mateixa pàgina, i perquè en moltes de les narracions hi trobem un element màgic que fa pensar als nens si es pot tractar de la realitat o no. En aquest cas els alumnes han de pensar si pot ser possible que el Pau hagi tret a passejar el drac. En un primer moment sempre n'hi ha uns quants que els sorprèn però no veuen clar si es tracta d'una fantasia o no, uns quants creuen que pot ser veritat i després tenim els que tenen clar que es tracta d'un element màgic però no entenen què passa, fins que intueixen que potser està somniant.

21 de gen. 2012

Intel·ligències múltiples a l'aula

Les intel·ligències múltiples de Howard Gardner han representat un gran canvi en el mètode d'ensenyament, en la recerca de noves estratègies i en l'oportunitat que tots els alumnes puguin trobar un estímul per aprendre i progressar.
Potser si a les escoles tinguéssim més en compte totes les intel·ligències els alumnes estarien més motivats, es sentirien més capaços i reduiríem el fracàs escolar. L'escola que tenim està molt centrada en la lectura, l'escriptura i les matemàtiques. Si els alumnes poguessin experimentar, manipular i expressar-se de diferents maneres potser trobarien un lloc on desplegar totes les seves capacitats. Perquè, segons Gardner, detectar i desenvolupar talents és una funció de l'escola.
Us deixo dos vídeos sobre les intel·ligències múltiples que ens poden fer reflexionar una mica.



19 de gen. 2012

La vergonya a través de l'art

Fa uns dies vaig explicar com havíem treballat l'emoció de la vergonya i us vaig dir que ens faltava l'activitat final. Sempre acabem el treball d'una emoció amb una obra d'art. Aquesta vegada hem utilitzat Retrat d'una nena (1920), de Karl Schmidt-Rottluff.


Primer hem observat els colors, l'expressió de la cara, la posició del cos, les mans,... Els nens han dit que sí que es notava que la nena pintada al quadre tenia vergonya perquè tenia la cara cap avall i les mans agafades, el cos inclinat  cap endavant, com si es volgués amagar. Els colors els han semblat adequats  per expressar la vergonya, sobretot el verd fosc i el mostassa, però el blau pensaven que no era de vergonya, i en general, els ha semblat que era massa fosc.
Finalment ells han fet el seu propi retrat expressant la vergonya. Ho han dibuixat amb llapis, han pintat amb ceres i han fet el fons amb pintura aigualida per no tacar les ceres. Han decidit utilitzar el verd fosc, el mostassa i  el gris per realitzar el fons.



Després d'observar-los podem veure que cada infant viu aquesta emoció de manera molt diferent. 

                                     video

18 de gen. 2012

Tots al cotxe!

Un cop a la setmana treballem les matemàtiques a partir del joc amb la meitat del grup. És una manera d'aprendre passant-s'ho molt bé. Avui us presento una activitat que vam fer fa uns dies amb els cliks. 
Preparem un cotxe en una taula i uns quants clicks en una altra taula o suficientment allunyats del cotxe perquè els nens s'hagin de desplaçar per agafar-los.
L'objectiu és que omplin el cotxe sense deixar cap plaça buida. En aquest cas el cotxe tenia sis places.



Es tracta que els infants vagin omplint el cotxe de la manera que els vagi més bé. Quan ja han passat uns quants nens a realitzar l'activitat els preguntem com ho han fet i ens han d'explicar si primer han comptat o si han anat agafant els ninos un a un fins que se'ls han acabat els seients,... Després es tracta de plantejar-los un repte als que queden. Com ho farieu per aconseguir desplaçar-vos el mínim de vegades possible? Ara a cada un que ho fa li comptem les vegades que s'ha desplaçat i el següent intenta millorar-ho, fins que van veient que si primer compten els seients i després els ninos se'ls poden emportar tots d'una sola vegada.




Mentre realitzen l'activitat també podem anar anotant el nombre de cliks que agafen cada vegada fins a tenir el cotxe ple i ens aniran sortint les diferents descomposicions del número 6 i així anirem introduint el concepte de suma.
Amb aquestes estratègies i habilitats de pensament aniran fent una bona base de cara a la primària i s'ho passaran molt bé fent matemàtiques.

Aquesta activitat i altres relacionades amb les estratègies eficients pel càlcul les podeu trobar a la Llicència d'estudis de la Carme Barba.

15 de gen. 2012

Fem les paus


Ara que s’acosta el dia de la Pau penso que aquest llibre pot anar bé per treballar aquest tema amb els infants. No crec que s’hagi de treballar només ara, sinó al llarg de tot el curs, però segur que anirà bé treure alguna idea per realitzar activitats o dinàmiques de grup durant aquest mes de gener.
És un llibre molt pràctic on es plantegen activitats concretes que ajuden a cohesionar el grup, a respectar-se entre ells i a sentir-se tots importants.

Petits i grans necessiten viure en entorns acollidors que ens motivin a resoldre els conflictes quotidians constructivament i amb autonomia.

FEM LES PAUS és una proposta de treball a l’aula (3-6 anys) adreçada a crear situacions de convivència que provoquin la reflexió sobre les maneres de relacionar-nos amb les altres persones.

El grup-classe constitueix el context social ideal on posar en pràctica les estratègies de mediació que fomenten la comprensió dels conflictes, la comunicació oberta, l’expressió d’emocions i sentiments, les habilitats de pensament, la participació activa i la convivència pacífica.

No hi ha dubte de que un clima de convivència positiu potencia els processos de construcció de coneixement i, alhora, educa persones capaces d’afrontar les dificultats de la vida sense necessitat de recórrer a la violència.” (text de la contraportada)

Us deixo un parell de pàgines d’exemple del que podeu trobar-hi a dins. La propera setmana faré una entrada amb alguna de les activitats que realitzem a P5.



Fem les paus. Mediació 3-6 anys : proposta de gestió constructiva, creativa, cooperativa i crítica dels conflictes, M. Carme Boqué, Yolanda Corominas, Margarita Escoll i Montserrat Espert
Ediciones CEAC, 2005

13 de gen. 2012

L'hivern dels artistes

L'hivern és una estació on els tons freds omplen els paisatges. Els arbres sense fulles i la neu donen uniformitat de colors. No hi ha gaires artistes que s'hagin inspirat en aquesta estació per pintar els seus quadres, però entre els artistes nòrdics sí que podem trobar-ne una bona col·lecció.


A l'escola també ens hem inspirat en els paisatges d'hivern per fer d'artistes i realitzar unes obres d'art ben boniques. Amb les pintures d'aquests artistes de 5 anys, un cop penjades al suro, ens ha quedat un mural d'hivern preciós.


Primer han pintat el paisatge amb tons freds i després hi han fet detalls de color per donar una mica d'alegria. Amb pinzell prim han dibuixat cases, persones i detalls sobre els ninots de neu. El toc final ha estat una mica de purpurina sobre la neu.

video

11 de gen. 2012

Una mar pels dofins

Aquest curs som la classe dels dofins i per poder enganxar uns dofins que havíem fet amb collage (no us els puc ensenyar perquè no vaig fer fotos i ja els tenen a casa), vam fer un mar per a ells.
La tècnica utilitzada per fer aquest mar va ser el monotip amb pintura. Primer vam col·locar un plàstic sobre la taula i a sobre i vaig tirar la pintura intercalant blau, magenta, blau, groc, blau, magenta,... De manera que el magenta no estigui mai al costat del groc, sinó sortiria el taronja, que no ens interessa per fer la mar. Així doncs, obtenim diferents tonalitats de blaus i liles. També s'hi pot afegir una mica de blanc perquè els colors no quedin tan foscos.


Els nens comencen a barrejar la pintura amb les mans i poden gaudir durant una estona del tacte i el plaer d'embrutar-se les mans, ja que sobre el plàstic la pintura no s'asseca. Després hi han de dibuixar les ones del mar amb el dit. Quan ja estiguin convençuts de la seva producció posem la cartolina a sobre, l'aixequem i ja tenim una mar pel dofí.



Aquesta mateixa tècnica la podeu veure utilitzant el fang al blog PETITSGRANSARTISTES  i utilitzant la xocolata al blog El pavelló d'Infantil.

8 de gen. 2012

Veintitrés maestros, de corazón

"Veintitrés maestros, de corazón" és un llibre que us recomano per la gran quantitat de sentiments que desperta. Està escrit pel professor Carlos González. Llicenciat en Ciències Físiques i amb una experiència de 24 anys com a mestre de matemàtiques i física per adolescents. Aquest mestre un dia va decidir deixar l’ensenyança per dedicar-se a difondre mitjançant conferències i tallers una manera diferent d’ensenyar, el nou paradigma educatiu. Amb aquest llibre ha volgut narrar les aventures de 22 adolescents i el seu mestre en la recerca per donar un salt quàntic en l’ensenyança. En ell es planteja una educació més enllà dels “interessos”, una educació on l’objectiu és que els propis alumnes descobreixin el seu propi poder i sabiduria.
 
“Un maestro decide crear un ambiente mágico en su clase para empoderar a sus alumnos. Les ayuda a descubrir los enormes potenciales que habitan en su interior. Les revela un mundo más allá de la mente programada y de las creencias. Para llevar a cabo su proyecto el profesor emplea curiosos trucos...

Los alumnos van resolviendo los enigmas, que el maestro propone de una forma singular. La clase es una creación de todos. El aprender se transforma en una aventura.

Poco a poco, cada alumno se convierte en su propio maestro, en una fuente de conocimiento para él y sus compañeros. La vida se torna mágica: pueden vivirla desde su corazón, sin que las creencias les limiten “

Tot i tractar-se d’una classe d’adolescents penso que les ensenyances que narra, la manera d’entendre l’educació, la manera d’acostar-se als alumnes,… pot ser aplicable a qualsevol edat.
Carlos González primer va difondre aquest llibre a través de la xarxa oferint la seva descàrrega de forma gratuïta. Més endavant va aconseguir la seva publicació sobre paper mitjançant l’editorial Mandala ediciones. I ara ha fet realitat el seu somni. Ha aconseguit fer-ne una pel·lícula-documental fent ell de mestre a uns quants alumnes adolescents i s’ha gravat sense guió preestablert, convertint una experiència novel·lada en una experiència real i demostrant que el seu mètode funciona.

Us deixo la presentació de la pel·lícula “Entre maestros”

Decarrega't el llibre gratuitament  en pdf o Scribd 


Si en vols saber més visita el seu blog

5 de gen. 2012

La Lola té vergonya




Us presento un altre conte per treballar la vergonya. Un conte molt tendra protagonitzat per la simpàtica granota Lola, amb les fantàstiques il·lustracions de la Mercè Arànega.

 
La Lola és una granota molt llesta però és una mica vergonyosa. Li agrada molt cantar i es tanca a la seva habitació per fer-ho sense que ningú la vegi. La seva família estan cansats de sentir-la i li suggereixen que vagi al prat a cantar. Ella pensa que allà ningú la veurà, però poc a poc va arribant un públic que l'escolta admirat. Es fa tard i el pare crida a la Lola perquè torni a casa. La Lola es pensava que estava sola però la sorprèn un fort aplaudiment, tots la feliciten. Es posa vermella perquè li fa molta vergonya, però se sent molt feliç. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...