Seguim jugant amb el cos humà i ara ens centrem en la cara. Hem conegut els retrats de Warhol i els han fet molta gràcia. Canviar les cares de color és molt divertit.
Per tant, s'han posat a treballar de valent per maquillar-se la cara, canviar-se el color dels cabells, dels ulls,... Ha estat una experiència molt divertida. Cada un ha expressat la seva personalitat a través del color.
El procés que hem seguit ha estat pintar amb ceres sobre una fotografia en blanc i negre. Després han passat un aiguat de color amb rodet per pintar el fons. Han descobert que la pintura no s'enganxa sobre les ceres i encara que trepitgem la cara no es tapa.
En el programa Redes, Eduard Punset ens explica com treballar l’aprenentatge social i emocional estudiat per Goleman a les escoles.
Als nostres alumnes cada vegada els costa més centrar-se i pensar en els altres. És important ensenyar-los a ser conscients de les seves emocions per aconseguir-ho.
La meditació en els nens pot portar-los a millorar l’atenció, la concentració, la percepció, la memòria, els tranquil·litza, els dóna més autonomia de pensament i menys frustració. Millora la seva conducta i les habilitats cognitives.
Amb els petits d’infantil el conte de la tortuga és una bona eina per introduir-los en la meditació.
La neurociencia ha demostrado que el cerebro es maleable. Mediante el aprendizaje, podemos transformarlo para, por ejemplo, poder andar en bicicleta o hablar más de un idioma. En Redes veremos que podemos aprender también a ser más felices, más responsables y cooperativos. La educación ha de dar un vuelco e incorporar nuevas técnicas, como las de la meditación, para formar a mejores ciudadanos.
Seguim treballant el cos humà des de l'experimentació i el joc, i aquesta vegada hem començat a preparar el que serà la tapa del "projecte".
Des d'un dels racons d'aprenentatge han fet un collage amb retalls de revista de caps, cossos, braços i cames. Es tractava de realitzar un personatge utilitzant parts del cos que corresponen a diferents persones. Per tant havia de ser ben divertit, aconseguint una combinació, com més original i estrambòtica, millor.
La tapa encara no està acabada, però us deixo uns quants collages perquè veieu que divertits han quedat.
La caseta de xocolata és el conte que ens ha obert la motivació cap el treball de la por des de les emocions. I com que també estem realitzant un projecte d’art sobre Gaudí, al anar a visitar el Parc Güell, vam descobrir que les cases de l’entrada, Gaudí, les va fer pensant en la Caseta de xocolata.
La Caseta de xocolata estava prenent molta força i no ens quedava cap més opció que realitzar la nostra Caseta.
Com que la manera com volíem fer-la requeria força elaboració vam pensar que el millor seria fer-ho en petit grup i fer així un treball cooperatiu. Cada grup faria una sola caseta.
Primer han folrat les capses de sabates amb paper de seda blanc i cola perquè quedin tapats els dibuixos i es pugui pintar a sobre. Aquesta opció no ha estat massa encertada ja que el paper de seda és difícil de posar sense que quedi arrugat, però la idea era no haver de pintar després la capsa de color blanc.
Després ha arribat el més divertit, pintar-la amb xocolata. Ha estat impossible resistir-se a llepar el pinzell i els dits.
Tot seguit han fet caramels, piruletes i tota mena de llaminadures de sucre amb plastilina, per poder decorar després les casetes. Han gaudit molt fent-les i si han entretingut amb tota mena de detalls. També hem utilitzat bastonets de fusta per les piruletes.
Ara només falta decorar-les enganxant-t'hi la plastilina. Després han pintat de color verd una base d’escuma i cartolina. A sobre hi han enganxat la caseta i a sobre la caseta la teulada de cartolina vermella ondulada. I han seguit decorant la base i la teulada.
Per acabar i assegurar-nos que quedés tot ben enganxat les hem envernissat.
Els resultats han estat espectaculars. Les casetes han quedat totes molt boniques i plenes de creativitat, color i diversió.
Jose María Toro, és mestre de primària i escriptor, especialista en creativitat, tècniques d’estudi i en diferents àmbits de l’expressió, la comunicació i la consciència corporal. Ha publicat gran varietat d’articles vinculats amb l’educació i el desenvolupament personal. És autor, entre altres, del llibre Educar con "Co-razón”.
Res millor que les seves pròpies paraules per explicar què podem trobar en aquest llibre:
En los diversos espacios educativos, y más concretamente en las escuelas, hay mucha más “cabeza” que “corazón”, mucha más “mente” que “cuerpo”, mucha más “ciencia” que “arte”, mucho más “trabajo” que “vida”, muchos más “ejercicios” que “experiencias”… mucha más pesadumbre y aburrimiento que alegría y entusiasmo.
“Co-razón” es reivindicar para la educación un corazón que no está reñido con la razón sino que la contiene y trasciende. No es un libro de recursos ni, mucho menos, un recetario de actividades, porque, no lo olvides, querido educador o educadora, el recurso por excelencia eres tú.
Abre al azar cualquiera de las páginas del libro. Lee lo primero que te encuentres. Sólo si sientes que algo resuena, vibra, late en tu corazón al leerlo… podrás reconocer que éste es un libro para ti.
Encara no he tingut el plaer de llegir-lo, però escoltant-lo en diverses entrevistes i conferències estic segura que valdrà la pena. Us deixo una entrevista on ens parla sobre aquest llibre i ens explica quina és la seva visió del mestre com educador. Estem davant d'una educació que ha de canviar, perquè els temps també han canviat i els alumnes són diferents i ens estan demanant a crits aquest canvi. Espero que pugueu dedicar una estoneta a escoltar-lo i gaudiu de les seves paraules.
Educar es, a fin de cuentas, el arte de encender los ojos del entusiasmo y de la alegría para que todo el rostro se ilumine con el resplandor de lo mejor de sí mismo.
Seguint amb el projecte d'Antoni Gaudí i després de la visita que vam fer al Parc Güell, ara ens hem centrat en els elements que allà vàrem poder observar i les tècniques utilitzades per l'artista.
El drac sempre agrada als nens i més després d'haver-li confiat un desig secret a la seva orella i confiar en que es farà realitat. Amb aquest animal tenim un exemple fantàstic de la tècnica del trencadís.
Per realitzar el nostre drac hem utilitzat fang verd d'assecat ràpid. La consigna ha estat fer-lo d'una sola peça, traient les potes dels laterals del cos el més gruixudes possible per evitar que un cop sec el fang es trenqui. Un cop acabat de modelar li han obert la boca amb una eina per fang i li han acabat de fer els detalls, dits, escates, ulls,...
Finalment, amb un dit mullat d'aigua han tapat esquerdes i arrugues de la superfície del fang perquè quedi més polit.
Un cop acabat només ha calgut enganxar-li el trencadís prèviament preparat. L'han realitzat pintant closques d'ou de diferents colors i després les han trencat a trossets. Aquests trossets de colors són perfectes per enganxar sobre el drac fent una petita pressió quan el fang encara està tou.
Després es podrà envernissar per evitar que caigui el trencadís i donar-li un acabat més brillant. És important fer-ho amb fang de color verd perquè després no es podrà pintar, ja que té el trencadís a sobre.
.jpg)
