La torre més alta

La torre més alta és un joc que realitzem amb els multicubs (multilink) en un dels racons d'aprenentatge. Hi juguen quatre nens/es. Es tracta de tirar el dau, una vegada cadascun, i comptar el nombre de cubs que diu el dau i ajuntar-los formant una torre. Passada una estona es para el joc i es mira qui té la torre més alta. Si no es veu a cop d'ull s'hauran de posar les torres una al costat de l'altra per veure quina té més peces. Després es pot allargar fent comparacions, comptant quantes peces té més que...

 

També es pot jugar amb tot el grup tirant el dau només dues vegades i a partir de dues torres amb peces més grans pensar en quina és la diferència entre les dues per introduir el concepte de resta.

Aquesta activitat i altres relacionades amb les estratègies eficients pel càlcul les podeu trobar a la Llicència d'estudis de la Carme Barba.

Els multicubs tenen moltes possibilitats de joc matemàtic a l'aula. Us deixo unes quantes propostes per fer amb aquest material didàctic:

FORMAR FIGURES:

-          Permetre que el nen formi figures d’acord amb la seva imaginació, totalment lliure.

-          Amb un número determinat de peces, deixar-li construir figures diferents. Després replantejar si totes les figures deuen tenir el mateix número de peces, veure qui ha fet una figura igual ,…

APARELLAR, AGRUPAR:

-          Fer parelles de cubs de diferent color i després cucs del mateix color.

-          Copiar figures representades en un full de paper.

ESTABLIR COMPARACIONS:

-          Un cop realitzades unes quantes torres veure quina és més alta. Fer també amb files planes sobre la taula.

-          Observant dues figures diferents formades a partir dels cubs pensar quina deu tenir més peces. Després de fer la hipòtesis ho comprovarem desmuntant la figura i col·locant les peces com un cuc per veure quina és més llarga. Després comptar per arribar al concepte del número.

-          Amb els nens en rotllana, fer una rotllana de cubs al mig, pensar si cadascú podria tenir un cub. Comprovar-ho fent la correspondència una un. En sobren? En falten?

-          Després d’una comparació es poden establir seqüències, a base de realitzar una nova fila que tingui tantes peces com l’anterior més una unitat.

CONCEPTES MATEMÀTICS:

SUMA I RESTA: Comparar dos conjunts de colors diferents amb un altre equivalent d’un tercer color es pot arribar al concepte de la suma i la resta.

1000 GRÀCIES!

Començo l’any rebent el millor regal que podria esperar. Aquest blog, que tot just ara fa un mes i mig vaig iniciar, arriba a les 1000 visites!!!

Només us puc donar 1000 gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible, 1000 abraçades pels seguidors habituals i pels esporàdics que passegeu per sobre d’aquest polsim de sal i 1000 petons per tots els companys de professió.

Em fa molta il·lusió veure créixer aquest blog que, com si es tractés d’una criatura m’agrada anar alimentant d’idees, de propostes, d’il·lusió, de creativitat i de tot allò que penso que si a mi m’ha agradat, si a mi m’ha funcionat, segur que a molts més els pot ser útil.

Espero seguir-vos trobant per aquí i seguir compartint amb tots vosaltres el que més m’agrada, que és la meva feina.

Una forta abraçada a tots!!!

 

I ara us deixo un regal. Us l’heu guanyat!

Cliqueu a sobre per obrir-lo. Vinga! Espero que us agradi.

 

Home de color

Aquest és un altre conte del mateix autor de Quatre petites cantonades de no res, Jérôme Ruillier, també d'Editorial Juventut. Un conte per treballar també la diferència i la multiculturalitat des dels prejudicis. Un conte de tradició oral africana contra les expressions racistes molt tendra i recomanable.

Jo, home de color quan vaig néixer era negre. Vaig créixer sent negre. Si prenc el sol, o tinc por, o estic malalt, segueixo sent negre. Mentre que tu home blanc, vas néixer de color rosa, si prens el sol et poses vermell, si tens fred et tornes blau, i si estàs malalt et poses groc . ¿I tu em dius a mi home de color?

El dia a dia a les escoles Waldorf

Fa dies us vaig presentar la metodologia a les escoles Waldorf amb una entrevista que explicava molt bé quina era la seva línia. D'aquestes escoles n'hi ha per tot el món i aquí també en tenim, encara que poquetes.

Què millor que veure com es treballa el dia a dia en aquestes escoles i en particular a l'escola El Til·ler de Bellaterra.

Quatre petites cantonades de no res

Us recomano aquest conte. És un conte per treballar la diversitat, però també per treballar la geometria. És una història entre un grup de rodons i un quadrat. El quadrat és diferent i li agradaria ser com els rodons per poder entrar a casa seva, però la porta és rodona i el quadrat no pot passar. Primer els rodons, situats en cercle, pensen una solució, però no la troben. Quan finalment es posen a pensar com si fossin quadrats, se saben posar al seu lloc, troben la solució. El que ha de canviar no és el quadrat sinó la porta.

 

És un conte molt bonic que fa entendre la diferència d’una manera molt tendra. Tots som diferents i això no ho podem canviar. No són les persones les que han de canviar sinó la manera d’enfocar les coses, la manera de pensar.

A la vegada és un conte que ens pot servir per entendre la diferència que hi ha entre un cercle i un quadrat i les seves característiques. El cercle cap dins del quadrat i aquest només té quatre petites cantonades de no res que el cercle no té.

A l’escola alguna vegada l’hem explicat utilitzant material manipulable perquè els infants provin de fer entrar per una porta rodona un quadrat i pensin en possibles solucions abans d’acabar d’explicar el conte. Funciona millor amb nens de 4 anys que encara necessiten provar-ho per entendre-ho.

Quatre petites cantonades de no res,  Jérôme Ruillier, Editorial Joventut

Acabo de trobar el vídeo del conte a la xarxa: 

Àngels

Aquest any a P5 hem fet àngels amb envasos de iogurt bevible. Els hem pintat i després hi hem enganxat unes ales de cartolina prèviament punxades. El cap l'hem fet de plastilina i els cabells de llana. No han quedat massa angelicals però sí que són força divertits. Aquests àngels han acompanyat el poema que s'han après per dir a la taula el dia de Nadal, que també va d'àngels.

Volen ales d'àngel

per sobre dels teulats.

Per anunciar-nos

que Jesús és nat.

Passen a volades.

Tots cap a Betlem!

Darrere, nosaltres,

també hi anirem.

Al front porta l'aurora.

té un sol a cada ullet.

Ai! Com m'enamora

el bon Jesuset!

Bon Nadal per tots els seguidors i visitants esporàdics d'aquest blog! Que passeu uns dies gaudint de la família i els amics. Una abraçada a tots i totes!

Música i color amb Kandinsky

Us deixo un vídeo que he trobat per la xarxa i m'ha semblat interessant, on es combina la música amb el color, que ens pot servir de recurs a l'aula sobretot si estem treballant en Kandinsky.

La vergonya

La vergonya és un sentiment que amb 5 anys ja coneixen prou bé i segur que tots en alguna situació l’han experimentada. A l’escola ho treballem durant el primer quatrimestre.

Comencem per la consciència emocional, on els nens identifiquen el sentiment de la vergonya en l’expressió de la cara i postura del cos en els altres i en ells mateixos. Després pensen en situacions on hagin experimentat aquest sentiment. A vegades els costa diferenciar-lo de la por i és que de fet la vergonya també´ és por, por a no ser acceptat pels altres, por a no saber com reaccionar davant una situació nova, por a ser diferent, … 

Seguim amb la regulació emocional on han de pensar amb trucs i estratègies que els puguin ajudar a fer passar la vergonya.

Tornem a la consciència emocional buscant la vergonya en els personatges dels contes i en concret treballem L’aneguet lleig i El vestit nou de l’emperador.

 

 

Després passem a treballar l’autonomia emocional fent-los veure que tots som diferents i això és el que ens enriqueix. Ells hauran de pensar en les diferències físiques, però també en les diferències de caràcter, d’actitud i pensar en els seus amics i en els seus ídols per entendre que no ho són pas per les seves característiques físiques. Aquí també es treballa l’autoestima.

Seguim per les habilitats socials, ja que ara han d’aprendre a ajudar aquells que tenen vergonya en situacions concretes i a jugar tots junts al pati i dur a terme tot el que han après.

Finalment observem aquesta emoció en l’art. Busquem un quadre d’un artista on s’expressi la vergonya i després de fixar-nos en què es nota que aquell personatge té aquest sentiment, intentaran també plasmar l’expressió a la cara i la postura del cos a través del dibuix de la figura humana amb pintura, utilitzant també el color que els sembli més adequat per aconseguir-ho. El quadre que nosaltres utilitzem és Retrat d’una nena de Karl Schmidt-Rottluff. Quan hàgim realitzat aquesta activitat ja us ensenyaré els resultats.