Comptem amb pots

Seguim treballant les matemàtiques des del projecte EntusiasMat i una de les maneres de comptar que proposa és a partir de pots de plàstic. Cada alumne en té un i s'utilitza per comptar elements petits. La mestra pot dir un número o el número que va després de..., o plantejar una suma i l'alumne ha de comptar el nombre d'elements d'un amb un, agafant-los de la plata i introduint-los dins del pot. D'aquesta manera es veuen obligats a comptar un a un cada vegada que agafen un element. A aquesta edat encara hi ha alguns nens que els costa comptar seguint el mateix ritme mentre assenyalen. Una altra avantatge de comptar amb el pot és que després de comptar poden autocorregir-se tornant a comptar mentre treuen el material o poden aprofitar per comptar enrere.

Som la classe dels dofins!

Ja tenim nom per l'aula i la classe de P5 B torna a ser la classe dels dofins per tercera vegada en els últims set anys. El dofí és un animal molt agradable visualment, elegant i simpàtic. A aquesta edat és un animal que els atrau molt i mostren moltes ganes de conèixer-lo. Aquest curs, ja abans de començar amb les votacions per escollir el nom, més de la meitat de la classe tenia clar que volien ser dofins. Estava claríssim que guanyarien els dofins. No hagués fet falta ni fer votacions. Però calia ser justos amb els que es decantaven per altres noms. 

Davant d'un nom de l'aula d'un animal tan interessant com el dofí ens tocarà començar el projecte per descobrir tot el que en volen saber i fer-nos uns experts en dofins. De moment comencem per fer un dibuix inicial on els coneixements previs hi queden reflectits.

Tardor de colors

Amb una tècnica mixta hem representat un paisatge de tardor. Hem utilitzem pintura, paper de pinotxo i plastilina per donar una mica de relleu a la composició. Pintura i collage com a proposta. M'han sorprès favorablement amb els resultats obtinguts. Em sembla que podré gaudir d'un curs força creatiu.

El Nen Gris

El nen gris és un conte d’en Lluís Farré il·lustrat per en Gusti amb l’ajuda del seu fill Théo. Premi Serra d’Or i premi Hospital Sant Joan de Déu 2006.

“Des de que va néixer, en Martí Carmanyoles Canovelles, havia sigut diferent. No tenia el color de gamba assolellada dels Carmanyoles, ni tampoc el verd intens dels Canovelles. En Martí era gris. I no em refereixo només al color de la pell: en Martí era gris, fins i tot, en el seu tracte amb la resta de la gent. No li feia gràcia ni els acudits d’en Mistepita, el gripau que els ensenyava anglès, ni es sorprenia mai en els viatges que feia amb la seva mare. En Martí no veia la gràcia a res del que l’envoltava. Al menys, a res que no fos el seu hàmster Gustau rosegant llavors de gira-sol.”

Aquest llibre ens acosta a la descoberta de les emocions a través d’un nen insensible al món que l’envolta, però que malgrat les aparences també té emocions per ell desconegudes que a partir d’un fet emergiran del seu interior. La historia d’un nen que des del naixement es mostra insensible a tots els estímuls podria reflexar el caràcter introvertit d’un nen autista que no sap expressar les emocions però això no vol dir que no en tingui i no pugui ser possible aprendre a expressar-les. Així doncs es tracta d’un tema dur però explicat amb un toc d’humor que fan d’aquest conte una historia genial il·lustrada de manera molt original i diferent on el toc infantil del seu fill li dóna un caire creatiu i espontani.

Fa uns anys a l’escola estàvem treballant un conte del Tento per Sant Jordi i en Gusti ens va fer una visita on ens va explicar contes de manera improvisada i va anar il·lustrant sobre un paper mural tot el que els nens li anaven demanant. Va ser una experiència molt enriquidora i em va encantar conèixer-lo i veure com arribava a connectar de bé amb la canalla. Sentir-lo parlar amb el seu català amb accent argentí va ser fantàstic i per acabar va signar el conte a tots els nens. El més interessant va ser veure com signa els llibres en Gusti. No hi fa la seva signatura i prou sinó que hi dibuixa una petita il·lustració a cada un i sempre diferent. És genial veure’l dibuixar 50 Tentos diferents en 15 minuts.

Aquell dia, és clar, vaig aprofitar per portar-li el meu llibre d’El nen gris perquè me’l signés.

Comencem a treballar amb EntusiasMat

Aquesta setmana hem començat a treballar les matemàtiques des de les intel·ligències múltiples amb EntusiasMat. L’acollida del nou projecte per part dels nens ha estat molt bona perquè és una manera de treballar les matemàtiques molt manipulativa, a través del joc. Les activitats són de curta durada, i aquest fet ajuda a que els nens no perdin l’atenció. Són divertides, molt participatives i segueixen una rutina que ajuda els alumnes a sentir-se segurs en el que estan fent.

Us presento dos dels jocs que hem realitzat avui. En el primer es tracta d’ordenar cartes de punts segons la quantitat (de 0 a 9), de menys a més, seguint el patró de més 1. Ho hem fet per grups. Amb aquest joc estem treballant la intel·ligència visual i espacial.

 

En el segon joc la mestra posa dins d’un pot una quantitat d’elements comptables i els alumnes han de dir quants pensen que n’hi ha partint només de l’observació visual, fent càlcul estimatiu. Després ho comprovem traient-los del pot i comptant. Seguidament la mestra ensenya un número i els nens han de posar dins del pot la quantitat d’elements corresponent.

Quasi

Alguns nens arriben ja a l'escola amb por a equivocar-se. Altres agafen aquesta por després d'haver passat un temps a l'escola. És molt trist que això passi però és realment cert. I és obligació dels mestres aconseguir que aquesta por no existeixi convertint l'equivocació i l'error en el més important per aconseguir l'aprenentatge. Els infants han d'entendre les activitats de l'aula com una pràctica per aprendre més i millor. Han de saber aprofitar les equivocacions per aprendre d'elles.

Davant d'un nen molt perfeccionista que s'enfada quan les coses no li surten com ell voldria, que no se sent mai satisfet de la seva feina, hem de fer-li veure que el més important no és el resultat final sinó el camí que ha fet per arribar-hi. Si aprèn a relaxar-se i gaudir més de tot el que fa serà més feliç.

Davant d'un nen que no s'esforça gens per fer les coses ben fetes hem de parar-nos a pensar si el que li passa és que ja sap que no ho aconseguirà. Potser mai ningú l'ha ajudat a arribar a fer-ho de la millor manera que ell seria capaç de fer. Segurament es tracti d'un nen amb baixa autoestima.

La por i la inseguretat a l'hora d'expressar-se sobre un paper és massa habitual. Fem de l'escola un lloc per expressar-nos sense por a equivocar-nos. Un lloc on tots els infants puguin desenvolupar la seva creativitat.

Peter H. Reynolds ens ho explica molt bé al seu emotiu conte Quasi, on ens parla de la por a equivocar-se degut a un comentari inoportú i de com entendre la importància del pensament creatiu per sobre de la perfecció. Peter H. Reynolds ens emociona amb aquest relat i ens fa reflexionar.

Escolteu el conte:

L'autor dedica el conte al seu primer professor d'art:

"Dedicat a en Doug Kornfeld, el meu primer professor d'art, que em va ensenyar a dibuixar per mi mateix i a trobar la meva veu."

Peter H. Reynolds és autor també d'un altre conte que va en la mateixa línia i segurament és més conegut per tots vosaltres: El punt (recomanat per l'Olga de PetitsGransArtistes).

Primer dia d'escola

Arriba l'hora d'escalfar motors. Ara sí que ja hi som! Alguns ja heu iniciat el curs amb els vostres alumnes. Nosaltres comencem dijous. Serà una setmana curta, però per començar ja anirà bé. Aquest curs torno a estar amb els grans d'infantil. P5 és un curs ple de grans satisfaccions i noves descobertes. Aquest segur que també ho serà.

El primer dia de curs és un dia de noves coneixences i de retrobades. Un dia per explicar-nos les descobertes que hem fet durant les vacances i anar-nos fent nostre el nou espai on ens tocarà passar junts tot un curs.

Us deixo un poema de la Lola Casas molt encertat per aquest primer dia, que ens pot anar bé per trencar el gel i encetar el diàleg.

Si en voleu més cliqueu aquí : Poemes per iniciar el curs.

Tot pensant textures visuals

Treballar les habilitats de pensament durant l'etapa d'Educació Infantil és molt important per aconseguir que en el futur els alumnes tinguin criteri, siguin creatius, sàpiguen buscar solucions, siguin capaços d'imaginar, valorar,... Saber pensar implica desenvolupar unes habilitats per fer-ho que cal aprendre per aconseguir un raonament.

Una de les habilitats de pensament és la de recerca, que implica endevinar, observar, esbrinar, formular hipòtesis, entre d'altres. I una de les activitats que ens pot servir per desenvolupar aquesta habilitat pot ser l'observació de textures visuals. Quan la mestra mostra una fotografia on es percep una textura l'infant ha d'imaginar què pot ser allò que veu, de què es pot tractar i, per fer-ho haurà de ser bon observador, haurà de fer connexions entre les seves experiències prèvies i el que està observant, haurà de relacionar una part amb el tot i haurà de fer hipòtesis sobre què pot ser i raonar-ho.

Les textures visuals, a més de ser una bona eina per treballar habilitats de pensament també ens poden ser útils per expressar les emocions i sensacions que ens provoquen al observar-les. L'alumne es pot imaginar com deu ser allò que veu si ho pogués tocar, llis o rugós, tou o dur, mullat o sec,... i pot expressar si seria agradable o no el seu tacte.

Us deixo l'enllaç al tauler de textures visuals que podreu trobar al Pinterest d'unpolsimdesal. Espero que us siguin útils per aquest nou curs que ja és a punt de començar.