Ken Robinson utilitza el seu sentit de l'humor, una vegada més, per explicar-nos com podem aconseguir millorar l'educació en uns moments difícils en els nostres sistemes educatius. Ens parla de tres principis fonamentals perquè esdevingui l'aprenentatge a les escoles. En primer lloc, de la creativitat, de la que ja havia dit molt en una altra coneguda conferència. En segon lloc ens parla de la curiositat com a motor de l'èxit, ja que els infants aprenen de manera natural. I per últim, de la individualitat. Tots som diferents i als països amb més bons resultats a les escoles el que els diferencia dels altres és justament perquè han individualitzat l'ensenyament i l'aprenentatge ajustant-se a les necessitats de cadascú.
Ken Robinson ens diu que un bon mestre ha de ser un facilitador de l'aprenentatge, ha de guiar, estimular, provocar i involucrar. Perquè sense aprenentatge no hi ha educació.
I acaba afirmant que el problema és que la cultura educativa dominant no s'ha centrat ni en ensenyar ni en aprendre, sinó en avaluar.
