El nen gris és un conte d’en Lluís Farré
il·lustrat per en Gusti amb l’ajuda del seu fill Théo. Premi Serra d’Or i premi
Hospital Sant Joan de Déu 2006.
“Des de que va néixer, en Martí Carmanyoles
Canovelles, havia sigut diferent. No tenia el color de gamba assolellada dels
Carmanyoles, ni tampoc el verd intens dels Canovelles. En Martí era gris. I no
em refereixo només al color de la pell: en Martí era gris, fins i tot, en el
seu tracte amb la resta de la gent. No li feia gràcia ni els acudits d’en Mistepita,
el gripau que els ensenyava anglès, ni es sorprenia mai en els viatges que feia
amb la seva mare. En Martí no veia la gràcia a res del que l’envoltava. Al
menys, a res que no fos el seu hàmster Gustau rosegant llavors de gira-sol.”
Aquest
llibre ens acosta a la descoberta de les emocions a través d’un nen insensible
al món que l’envolta, però que malgrat les aparences també té emocions per ell
desconegudes que a partir d’un fet emergiran del seu interior. La historia d’un
nen que des del naixement es mostra insensible a tots els estímuls podria reflexar
el caràcter introvertit d’un nen autista que no sap expressar les emocions però
això no vol dir que no en tingui i no pugui ser possible aprendre a expressar-les.
Així doncs es tracta d’un tema dur però explicat amb un toc d’humor que fan d’aquest
conte una historia genial il·lustrada de manera molt original i diferent on el
toc infantil del seu fill li dóna un caire creatiu i espontani.
Fa uns
anys a l’escola estàvem treballant un conte del Tento per Sant Jordi i en Gusti ens va fer una visita on ens va
explicar contes de manera improvisada i va anar il·lustrant sobre un paper
mural tot el que els nens li anaven demanant. Va ser una experiència molt
enriquidora i em va encantar conèixer-lo i veure com arribava a connectar de bé
amb la canalla. Sentir-lo parlar amb el seu català amb accent argentí va ser
fantàstic i per acabar va signar el conte a tots els nens. El més interessant
va ser veure com signa els llibres en Gusti. No hi fa la seva signatura i prou
sinó que hi dibuixa una petita il·lustració a cada un i sempre diferent. És
genial veure’l dibuixar 50 Tentos diferents
en 15 minuts.
Aquell
dia, és clar, vaig aprofitar per portar-li el meu llibre d’El nen gris perquè me’l
signés.
