Little and his coloured tails

Cada vegada els infants d'Infantil fan més anglès a l'escola, però si volem buscar contes en anglès per ells, ens és difícil trobar-ne. A la nostra escola, el nostre teacher n'ha fet un i l'ha publicat. És un crack!

És un conte d'un lleó que no té cua i va a la botiga a comprar-ne una però no sap de quin color triar-la. Amb aquest conte els nens aprenen un vocabulari molt adequat per l'edat. És un conte molt divertit i alegre, ideal pels alumnes d'Infantil.

LITTLE IS A LION.

A HAPPY, HAPPY LION.

LITTLE IS A SPECIAL LION.

HE HASN’T GOT A TAIL.

Us deixo l'enllaç per si en voleu veure unes quantes pàgines. En el mateix enllaç també el podeu comprar.

Mussols de tardor

El mussol és un animal molt simpàtic que als nens els encanta. Cada tardor expliquem a l'escola el conte d'Enric Larreula, El mussol poruc (Ed. Teide). Un conte entranyable que any rere any deixa els nens bocabadats davant la lectura de la mestra.

Aquest curs, després d'explicar el conte hem decidit fer el nostre mussol. Les tècniques plàstiques emprades ens han servit també per complementar el treball de motricitat fina: retallar, esquinçar, enganxar i fer boletes de paper de seda. Ens han quedat uns mussols ben divertits!

El procés de dol en els infants

Aquesta setmana, degut a la mort del pare d'una alumna, hem treballat el dol a l'aula. Als 5 anys és l'edat en què la mort els provoca molta curiositat. Comencen a separar la realitat de la fantasia i es fan moltes preguntes sobre aquest fet. Ells, però, associen molt la mort amb la vellesa. Molts ja han perdut algun dels avis i han viscut aquesta experiència, però quan ens trobem davant la mort d'un dels pares o d'un germà, tot trontolla.

El més important és explicar al nen sempre la veritat amb paraules que pugui entendre, de manera senzilla i deixar-nos portar per les seves preguntes. Deixar-lo estar trist i plorar reconeixent el sentiment d'una manera natural. Donar-li el recolzament emocional que necessiti i acompanyar-lo en aquest procés de canvi que haurà d'afrontar i viure. Ajudar-lo perquè expressi les seves emocions i sentiments i expliqui als altres el que li ha passat.

A aquesta edat , depenent de les creences familiars, el més fàcil per ells és imaginar un nou lloc on ara es pot trobar l'ésser estimat, el cel, en una estrella. I imaginar la mort com a procés de transformació igual que fa el cuc de seda en transformar-se en papallona. Ara s'haurà pogut convertir en el seu àngel que el protegirà i ajudarà en tot el que faci. Quan aquest procés es pot relacionar amb la fantasia que a aquesta edat encara tenen sempre és més fàcil per ells entendre-ho.

Us deixo uns quants contes adequats per aquestes primeres edats que ens podran servir per treballar el dol a l'aula o recomanar-los a la família.

De 3 a 5 anys:

 

De 6 a 8 anys:

També ens pot servir aquesta pel·lícula:

El Nen Gris

El nen gris és un conte d’en Lluís Farré il·lustrat per en Gusti amb l’ajuda del seu fill Théo. Premi Serra d’Or i premi Hospital Sant Joan de Déu 2006.

“Des de que va néixer, en Martí Carmanyoles Canovelles, havia sigut diferent. No tenia el color de gamba assolellada dels Carmanyoles, ni tampoc el verd intens dels Canovelles. En Martí era gris. I no em refereixo només al color de la pell: en Martí era gris, fins i tot, en el seu tracte amb la resta de la gent. No li feia gràcia ni els acudits d’en Mistepita, el gripau que els ensenyava anglès, ni es sorprenia mai en els viatges que feia amb la seva mare. En Martí no veia la gràcia a res del que l’envoltava. Al menys, a res que no fos el seu hàmster Gustau rosegant llavors de gira-sol.”

Aquest llibre ens acosta a la descoberta de les emocions a través d’un nen insensible al món que l’envolta, però que malgrat les aparences també té emocions per ell desconegudes que a partir d’un fet emergiran del seu interior. La historia d’un nen que des del naixement es mostra insensible a tots els estímuls podria reflexar el caràcter introvertit d’un nen autista que no sap expressar les emocions però això no vol dir que no en tingui i no pugui ser possible aprendre a expressar-les. Així doncs es tracta d’un tema dur però explicat amb un toc d’humor que fan d’aquest conte una historia genial il·lustrada de manera molt original i diferent on el toc infantil del seu fill li dóna un caire creatiu i espontani.

Fa uns anys a l’escola estàvem treballant un conte del Tento per Sant Jordi i en Gusti ens va fer una visita on ens va explicar contes de manera improvisada i va anar il·lustrant sobre un paper mural tot el que els nens li anaven demanant. Va ser una experiència molt enriquidora i em va encantar conèixer-lo i veure com arribava a connectar de bé amb la canalla. Sentir-lo parlar amb el seu català amb accent argentí va ser fantàstic i per acabar va signar el conte a tots els nens. El més interessant va ser veure com signa els llibres en Gusti. No hi fa la seva signatura i prou sinó que hi dibuixa una petita il·lustració a cada un i sempre diferent. És genial veure’l dibuixar 50 Tentos diferents en 15 minuts.

Aquell dia, és clar, vaig aprofitar per portar-li el meu llibre d’El nen gris perquè me’l signés.

Quasi

Alguns nens arriben ja a l'escola amb por a equivocar-se. Altres agafen aquesta por després d'haver passat un temps a l'escola. És molt trist que això passi però és realment cert. I és obligació dels mestres aconseguir que aquesta por no existeixi convertint l'equivocació i l'error en el més important per aconseguir l'aprenentatge. Els infants han d'entendre les activitats de l'aula com una pràctica per aprendre més i millor. Han de saber aprofitar les equivocacions per aprendre d'elles.

Davant d'un nen molt perfeccionista que s'enfada quan les coses no li surten com ell voldria, que no se sent mai satisfet de la seva feina, hem de fer-li veure que el més important no és el resultat final sinó el camí que ha fet per arribar-hi. Si aprèn a relaxar-se i gaudir més de tot el que fa serà més feliç.

Davant d'un nen que no s'esforça gens per fer les coses ben fetes hem de parar-nos a pensar si el que li passa és que ja sap que no ho aconseguirà. Potser mai ningú l'ha ajudat a arribar a fer-ho de la millor manera que ell seria capaç de fer. Segurament es tracti d'un nen amb baixa autoestima.

La por i la inseguretat a l'hora d'expressar-se sobre un paper és massa habitual. Fem de l'escola un lloc per expressar-nos sense por a equivocar-nos. Un lloc on tots els infants puguin desenvolupar la seva creativitat.

Peter H. Reynolds ens ho explica molt bé al seu emotiu conte Quasi, on ens parla de la por a equivocar-se degut a un comentari inoportú i de com entendre la importància del pensament creatiu per sobre de la perfecció. Peter H. Reynolds ens emociona amb aquest relat i ens fa reflexionar.

Escolteu el conte:

L'autor dedica el conte al seu primer professor d'art:

"Dedicat a en Doug Kornfeld, el meu primer professor d'art, que em va ensenyar a dibuixar per mi mateix i a trobar la meva veu."

Peter H. Reynolds és autor també d'un altre conte que va en la mateixa línia i segurament és més conegut per tots vosaltres: El punt (recomanat per l'Olga de PetitsGransArtistes).

Els rodons i el quadrat cap a casa

Després d'explicar el conte ja recomanat en una altra entrada "Quatre petites cantonades de no res", vam haver d'elaborar la porta amb els rodons i el quadrat amb material manipulable de cartolina per representar el conte, ja que en el moment que acaba el conte, quan finalment els rodons han pensat en fer la porta quadrada perquè pugui entrar el petit quadrat, els alumnes de P5 van plantejar una altra qüestió: I ara com ho faran els rodons per sortir de la casa si la porta és quadrada, no podran passar!

Normalment aquesta qüestió se la plantegen els alumnes de P4, però aquest curs els de 5 anys tampoc ho han vist clar fins que han pogut comprovar que efectivament els rodons sí que caben dins els quadrats. Això que ja ho havien comprovat al enganxar gomets rodons sobre gomets quadrats en la composició de Vasarely.

Com que el conte els ha encantat hem pensat que cadascú realitzés el seu propi material per endur-se'l a casa i poder explicar el conte als pares i germans.

La caça del petó

Un rei, molt atrafegat, envia des de la porta de l’habitació del fill, un petó de bona nit. Aquest, però, s’escapa i s’endinsa al bosc. El rei encomana al seu millor cavaller que el capturi i el porti a palau. Després d’unes quantes aventures el cavaller torna el petó, el qual posseeix el do de fer dormir, a palau.

Una història dolça, ambientada en època de reis, prínceps i cavallers, en la qual el tema de fons és l’afecte dels pares cap els fills.

Unes il·lustracions molt expressives i riques en detalls, molt ben relacionades amb el text del conte. Es nota que l’autor del conte també n’és l’il·lustrador.

 

Us recomano aquest conte, ple de sentiments, per aquests primers dies d'adaptació. Els petons ho curen tot i segur els ajudaran a anar cap a l'escola més contents.

En Tito busca nas

En Tito és l'estrella del circ Randi. Les seves actuacions agraden molt al públic, però un dia passa una cosa molt estranya: el nas d'en Tito desapareix!
Una història senzilla, tendra i divertida que reflecteix que l'aspecte físic no és tan important com sentir-se estimat.

En Tito busca nas, Guido van Genechten

Ed: Baula

Aquest conte ha estat molt entranyable pels nens i després d'escoltar-lo tots volien ser pallassos. El nas del Tito és el centre de la història i, és clar, no ens hem pogut estar de fer-nos un bonic nas com el seu. Esperem no perdre'l fent pràctiques malabars, que també n'estem aprenent. Aquest projecte sobre el circ ens està donant molts moments de diversió.

Les oueres, que tantes manualitats ens solucionen, han estat les protagonistes d'aquest nas. Ha estat senzill, només ens ha calgut pintar de color vermell, posar-hi una goma i llest. Tos a fer el pallasso!

La mongetera màgica

A la primavera aprofitem aquest conte popular per treballar el creixement de les plantes. El creixement fantàstic de la mongetera del conte resulta molt motivador per experimentar amb les mongetes i observar-ne el seu creixement. 

Segur que tots heu fet aquest experiment amb els vostres alumnes. Tot i que sempre és millor plantar les llavors a la terra que és el seu medi natural, fer-ho amb el cotó fluix i l'aigua resulta interessant per veure la germinació des de l'inici, les arrels i tot el que sota la terra quedaria amagat.

Cada grup ha posat quatre mongetes dins un cotó fluix mullat i les ha col·locat dins un got de plàstic transparent per poder-les observar millor. Cada setmana anirem anotant en una graella de seguiment el creixement de les plantes i podrem fer comparacions entre les dels diferents grups.

Aconseguirem que les nostres mongeteres creixin tant com la mongetera màgica del conte? 

Els nens no perden l'esperança que la màgia també pugui fer-se real a la nostra classe.

Aquí us deixo l'enllaç al joc sobre el conte que trobareu al JClic.

El pallasso que no volia fer riure

Ja sabeu que hem començat un projecte sobre el Circ. Per començar a escalfar motors els contes ens hi ajudaran molt. 

Els pallassos són els personatges del circ més estimats pels nens, perquè fan riure i donen moments de felicitat, però en aquest conte que us presento el pallasso estava cansat d'haver de fer riure a la gent i li hagués agradat més ser qualsevol dels altres personatges de circ: domador, trapezista, home forçut,... El que ell no sap és que faci el que faci sempre acaba fent riure a tothom i que fer riure és el que li surt millor.

El pallasso que no volia fer riure, Enric Larreula  

Ed: Teide

Contes de por per fer passar la por

Després de quatre mesos treballant les emocions i sentiments centrats en la vergonya, ara comencem la por. L’esquema que seguirem pel treball d’aquesta emoció serà molt semblant al que vaig presentar per la vergonya.

Iniciem doncs aquest sentiment a partir del reconeixement de cares que expressen por i anem pensant en situacions que fan por.

Els nens relacionen la por amb els éssers fantàstics que de nit se’ls apareixen dins dels seus caps i els provoquen malsons. És per això que hem d’intentar  fer-nos amics d’aquests personatges i desmitificar la seva mala reputació convertint-los en éssers divertits. Però la por no només s’ha de treballar al voltant dels fantasmes, les bruixes i els monstres. La por també existeix quan els nens van al metge, quan es perden, quan es queden tancats en una habitació, lavabo,… Són situacions que a vegades han viscut amb angoixa, sense saber què els estava passant.

Els contes són els millors aliats per treballar les pors. I és que contes sobre aquest sentiment n’hi ha moltíssims.

Els contes populars a partir dels quals encetem aquesta emoció són: La caseta de xocolata, on ens enfrontem a dues pors alhora, la de l’abandó i la de la bruixa; i En Pere sense por, on podem riure’ns una mica de la por.

 

Després el nombre de contes que es poden explicar són interminables, n’hi ha de tot tipus i per tot tipus de pors.

La Laura té por ajuda a entendre els sorolls que poden sentir a la nit quan són al llit.

Un monstre sota el llit també parla dels sorolls de la nit, i amés parla de les pors dels adults, i de la manera com els uns i els altres s’ajuden a superar-les mitjançant l’afecte i la comprensió.

Quan neix un monstre també és un conte molt divertit i tendra.

Les ombres també provoquen pors i ensurts moltes vegades, per això pot anar molt bé Elisa la poruga.

Per desmitificar els monstres, les bruixes, les mòmies, els fantasmes i altres éssers fantàstics podem trobar infinitat de contes que ens hi ajudin. La col·lecció fantasmes de l’Editorial Baula n’és un exemple i la col·lecció Dolents de conte, també de Baula està plena d’aquests personatges que ens ensenyaran la part més tendra i amb molt sentit de l’humor.

La bruixa potser és el personatge més conegut pels nens i a la col·lecció La sirena de l’Editorial La Galera en podem trobar uns quants exemples:

Finalment la por a perdre’s o a quedar-se tancat també és important i podem trobar contes que ajudin els nens a buscar estratègies davant aquestes situacions. Un polsim de pebre de l’Editorial Joventut i M’he quedat tancada ens poden anar bé.

I si encara en voleu més els podeu trobar a l’entrada que va fer l’Olga al blog PETITSGRANSARTISTES!