El Nen Gris

El nen gris és un conte d’en Lluís Farré il·lustrat per en Gusti amb l’ajuda del seu fill Théo. Premi Serra d’Or i premi Hospital Sant Joan de Déu 2006.

“Des de que va néixer, en Martí Carmanyoles Canovelles, havia sigut diferent. No tenia el color de gamba assolellada dels Carmanyoles, ni tampoc el verd intens dels Canovelles. En Martí era gris. I no em refereixo només al color de la pell: en Martí era gris, fins i tot, en el seu tracte amb la resta de la gent. No li feia gràcia ni els acudits d’en Mistepita, el gripau que els ensenyava anglès, ni es sorprenia mai en els viatges que feia amb la seva mare. En Martí no veia la gràcia a res del que l’envoltava. Al menys, a res que no fos el seu hàmster Gustau rosegant llavors de gira-sol.”

Aquest llibre ens acosta a la descoberta de les emocions a través d’un nen insensible al món que l’envolta, però que malgrat les aparences també té emocions per ell desconegudes que a partir d’un fet emergiran del seu interior. La historia d’un nen que des del naixement es mostra insensible a tots els estímuls podria reflexar el caràcter introvertit d’un nen autista que no sap expressar les emocions però això no vol dir que no en tingui i no pugui ser possible aprendre a expressar-les. Així doncs es tracta d’un tema dur però explicat amb un toc d’humor que fan d’aquest conte una historia genial il·lustrada de manera molt original i diferent on el toc infantil del seu fill li dóna un caire creatiu i espontani.

Fa uns anys a l’escola estàvem treballant un conte del Tento per Sant Jordi i en Gusti ens va fer una visita on ens va explicar contes de manera improvisada i va anar il·lustrant sobre un paper mural tot el que els nens li anaven demanant. Va ser una experiència molt enriquidora i em va encantar conèixer-lo i veure com arribava a connectar de bé amb la canalla. Sentir-lo parlar amb el seu català amb accent argentí va ser fantàstic i per acabar va signar el conte a tots els nens. El més interessant va ser veure com signa els llibres en Gusti. No hi fa la seva signatura i prou sinó que hi dibuixa una petita il·lustració a cada un i sempre diferent. És genial veure’l dibuixar 50 Tentos diferents en 15 minuts.

Aquell dia, és clar, vaig aprofitar per portar-li el meu llibre d’El nen gris perquè me’l signés.