L'aprenentatge de la lectoescriptura és apassionant a P5. Els alumnes estan motivats per entrar al món de les paraules, al món dels adults. Ser capaços d'entendre el que diuen les lletres en els contes, en els rètols, les etiquetes,... els manté entusiasmats. Però és feina de l'escola procurar que aquesta motivació inicial segueixi viva durant tot el procés d'aprenentatge. Proposar jocs i nous reptes serà important per assegurar-nos que tant els alumnes que mostren més dificultats com els que ja tenen un nivell avançat puguin sentir-se partícips del seu aprenentatge i satisfets dels seus avenços.
Respectar el ritme és molt important, però tot i que no podem forçar el seu aprenentatge sí que els hem de proporcionar activitats que els ajudin a madurar i a progressar. A P5 això ho fem a partir de grups flexibles de lectoescriptura dividint els dos grups-classe en tres grups de nivell. D'aquesta manera el nombre d'alumnes és menor i podem proporcionar activitats ajustades al seu moment d'aprenentatge, reforçant l'aspecte de la consciència fonològica en què es troben en aquell moment. D'aquesta manera ens assegurem que cada infant està treballant al ritme que li pertoca i no ens saltem cap etapa. Els grups són flexibles perquè quan un alumne progressa més ràpid i necessita canviar de grup ho pot fer en qualsevol moment.
Una de les activitats que hem treballat aquesta setmana amb el alumnes del nivell alt ha estat fer una cursa de paraules. A la pissarra tenien dibuixats tres sacs que havien d'omplir de paraules que comencessin per la lletra marcada a cada un d'ells. Els alumnes es divideixen en tres equips i s'han de col·locar en fila davant del seu sac i anar passant un a un a escriure una paraula. Si a un alumne no li surt cap paraula és millor deixar passar el torn a un company per tal de no perdre temps. Els altres mentre esperen el seu torn han d'anar pensant per tenir una paraula preparada quan els hi toqui i fixar-se bé en quines paraules van escrivint els altres per no repetir-ne cap. Quan tots els components de cada equip ja hagin passat dues vegades es dóna per finalitzat el joc i ara caldrà esborrar les paraules repetides i comptar quin equip n'ha aconseguit més.
Aquest tipus de joc que posa els nens sota una pressió a l'hora de pensar amb agilitat només es pot fer amb alumnes que ja dominin molt bé aquesta activitat, ja que si això es realitzés amb els alumnes que presenten més dificultat es podrien sentir frustrats per no poder posar cap paraula. Pels més avançats la competitivitat els és molt engrescadora, sempre i quan no s'abusi d'ella, i a la vegada el treball en equip els ajuda a valorar als altres per aconseguir un mateix objectiu. Ser capaços de donar pas a un company quan no els surt cap paraula perquè saben que el més important no és que siguin ells els que escriguin la paraula sinó aconseguir un objectiu per tot el grup, forma part d'un esforç que els ajuda a créixer en la relació amb els altres.
Como siempre unas ideas geniales. Buen finde.
ResponEliminaLa idea d'omplir sacs de paraules m'agrada, ets una mestra excel·lent!
ResponEliminaI si fem un sac de gegant i l'objectiu és omplir-lo entre tots?
Tot i que és un valor social a l'alça, no tinc tant clar, encara que siguin infants de nivell avançat, que la competitivitat sigui un recurs per a les aules. Crec que portaria una llarga reflexió sobre experiències, educació emocional, propostes pedagògiques... i, segurament, no ens posaríem d'acord; ja que cadascú té la seva història! ha,ha,ha.
Petonets
Carme
Tens raó Carme. La competitivitat no s'ha de fomentar a l'aula, però si en moments puntuals es fa un joc on hi hagi guanyadors i perdedors també podem treballar la frustració i l'acceptació que encara que no es guanyi el més important és participar i aprendre mentre ho fem. Sinó tampoc podríem jugar a jocs de taula.
ResponEliminaMoltes gràcies pels teus enriquidors comentaris que sempre fas.
Petons!