14 de set. 2013

Quasi

Alguns nens arriben ja a l'escola amb por a equivocar-se. Altres agafen aquesta por després d'haver passat un temps a l'escola. És molt trist que això passi però és realment cert. I és obligació dels mestres aconseguir que aquesta por no existeixi convertint l'equivocació i l'error en el més important per aconseguir l'aprenentatge. Els infants han d'entendre les activitats de l'aula com una pràctica per aprendre més i millor. Han de saber aprofitar les equivocacions per aprendre d'elles.
Davant d'un nen molt perfeccionista que s'enfada quan les coses no li surten com ell voldria, que no se sent mai satisfet de la seva feina, hem de fer-li veure que el més important no és el resultat final sinó el camí que ha fet per arribar-hi. Si aprèn a relaxar-se i gaudir més de tot el que fa serà més feliç.
Davant d'un nen que no s'esforça gens per fer les coses ben fetes hem de parar-nos a pensar si el que li passa és que ja sap que no ho aconseguirà. Potser mai ningú l'ha ajudat a arribar a fer-ho de la millor manera que ell seria capaç de fer. Segurament es tracti d'un nen amb baixa autoestima.
La por i la inseguretat a l'hora d'expressar-se sobre un paper és massa habitual. Fem de l'escola un lloc per expressar-nos sense por a equivocar-nos. Un lloc on tots els infants puguin desenvolupar la seva creativitat.
Peter H. Reynolds ens ho explica molt bé al seu emotiu conte Quasi, on ens parla de la por a equivocar-se degut a un comentari inoportú i de com entendre la importància del pensament creatiu per sobre de la perfecció. Peter H. Reynolds ens emociona amb aquest relat i ens fa reflexionar.

Escolteu el conte:


L'autor dedica el conte al seu primer professor d'art:

"Dedicat a en Doug Kornfeld, el meu primer professor d'art, que em va ensenyar a dibuixar per mi mateix i a trobar la meva veu."

Peter H. Reynolds és autor també d'un altre conte que va en la mateixa línia i segurament és més conegut per tots vosaltres: El punt (recomanat per l'Olga de PetitsGransArtistes).


3 comentaris:

  1. Lluna,
    estic completament d'acord amb tu però no crec que sigui una tasca únicament de l'escola.
    La penalització al fracàs és una actitud social i ja arriben amb les primeres experiències viscudes a casa on els han renyat com a conseqüència d'actes fallits: s'ha escapat el pipí, s'han embrutat mentre menjaven, etc.
    Hi ha societats com la nord-americana on no passa, així que queda clar que es pot canviar però fent una tasca educativa a tots els nivells; sinó una vegada més serem "una gent anant contracorrent..."
    Besets esperançats
    Carme

    ResponElimina
  2. És clar Carme que no és feina només de l'escola però per la part que ens toca almenys que no sigui a l'escola on passi. L'esparança perquè la societat canviï no s'ha de perdre mai. Moltes gràcies pel teu comentari.
    Petonets!

    ResponElimina
  3. Estan molt bé tots dos contes. Mels apunto!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...