Després de fer durant molts anys el mateix poema de Nadal a P5, aquest curs ens hem decidit a canviar. Aquest Nadal aprendre'm un poema de la Joana Raspall que els nens ja coneixen perquè la vam treballar el passat Sant Jordi.
La nit de
Nadal
el bosc
s’engalana;
els avets
s’estiren
per fer la
sardana
entorn del
Nadó.
Una soca vella
no pot
afegir-s’hi
i diu amb
tristor:
—Jo ja no
sóc bona
per res; no
tinc branques.
Mes, pel cel
ressonen
les veuetes
blanques
dels àngels que
diuen:
—Sí, que vals!
no ploris!
seràs el tió!
Joana Raspall
Un poema preciós!
ResponEliminaA més, va carregat de simbolisme vers la importància dels grans en les nostres vides.
Petonets
Carme
Avui ens ha deixat la Joana Raspall. Com a petit homenatge enllaço des del facebook Fer de Mestres a aquest poema.
EliminaGràcies per compartir-lo!
Petons emocionats
Carme
Gràcies Carme per enllaçar aquest poema. Aquest Nadal segur que tots la recordarem amb tendresa aprenent el seu poema.
EliminaPetons!
No el coneixia i m'ha agradat molt!
ResponEliminaUn poema molt bonic. Al meu blog t'he deixat un premi, ah! apareixerà a partir de demà!
ResponEliminaMoltes gràcies Marta! De seguida et visito i el recullo!
EliminaPetons!
És molt maco, LLuna. Segur que el canvi serà molt positiu. Petonets.
ResponEliminaUn poema molt maco i una gran poetessa!!! m;-)
ResponElimina