30 de nov. 2013

Poema de Nadal de la Joana Raspall

Després de fer durant molts anys el mateix poema de Nadal a P5, aquest curs ens hem decidit a canviar. Aquest Nadal aprendre'm un poema de la Joana Raspall que els nens ja coneixen perquè la vam treballar el passat Sant Jordi.



La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.

Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
 —Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen: 
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!

Joana Raspall
 



8 comentaris:

  1. Un poema preciós!
    A més, va carregat de simbolisme vers la importància dels grans en les nostres vides.
    Petonets
    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui ens ha deixat la Joana Raspall. Com a petit homenatge enllaço des del facebook Fer de Mestres a aquest poema.
      Gràcies per compartir-lo!
      Petons emocionats
      Carme

      Elimina
    2. Gràcies Carme per enllaçar aquest poema. Aquest Nadal segur que tots la recordarem amb tendresa aprenent el seu poema.
      Petons!

      Elimina
  2. No el coneixia i m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  3. Un poema molt bonic. Al meu blog t'he deixat un premi, ah! apareixerà a partir de demà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Marta! De seguida et visito i el recullo!
      Petons!

      Elimina
  4. És molt maco, LLuna. Segur que el canvi serà molt positiu. Petonets.

    ResponElimina
  5. Un poema molt maco i una gran poetessa!!! m;-)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...