La vergonya és un sentiment que amb 5 anys ja coneixen prou bé i segur que tots en alguna situació l’han experimentada. A l’escola ho treballem durant el primer quatrimestre.
Comencem per la consciència emocional, on els nens identifiquen el sentiment de la vergonya en l’expressió de la cara i postura del cos en els altres i en ells mateixos. Després pensen en situacions on hagin experimentat aquest sentiment. A vegades els costa diferenciar-lo de la por i és que de fet la vergonya també´ és por, por a no ser acceptat pels altres, por a no saber com reaccionar davant una situació nova, por a ser diferent, …
Seguim amb la regulació emocional on han de pensar amb trucs i estratègies que els puguin ajudar a fer passar la vergonya.
Tornem a la consciència emocional buscant la vergonya en els personatges dels contes i en concret treballem L’aneguet lleig i El vestit nou de l’emperador.
Després passem a treballar l’autonomia emocional fent-los veure que tots som diferents i això és el que ens enriqueix. Ells hauran de pensar en les diferències físiques, però també en les diferències de caràcter, d’actitud i pensar en els seus amics i en els seus ídols per entendre que no ho són pas per les seves característiques físiques. Aquí també es treballa l’autoestima.
Seguim per les habilitats socials, ja que ara han d’aprendre a ajudar aquells que tenen vergonya en situacions concretes i a jugar tots junts al pati i dur a terme tot el que han après.
Finalment observem aquesta emoció en l’art. Busquem un quadre d’un artista on s’expressi la vergonya i després de fixar-nos en què es nota que aquell personatge té aquest sentiment, intentaran també plasmar l’expressió a la cara i la postura del cos a través del dibuix de la figura humana amb pintura, utilitzant també el color que els sembli més adequat per aconseguir-ho. El quadre que nosaltres utilitzem és Retrat d’una nena de Karl Schmidt-Rottluff. Quan hàgim realitzat aquesta activitat ja us ensenyaré els resultats.
Penso que el treball de les emocions i els sentiments és fonamental en la infància. Cal educar-los en les emocions per tal que entenguin què és alló que els hi passa, que li posin un nom i tinguin estratègies per afrontar-ho.
ResponEliminaUna gran manera de treballa-ho, Lluna. Ja tinc ganes de veure la vergonya plasmada en petites obres d'art! MUAK.
Quina entrada més interessant i quina bona tasca que ens expliques. Tan de bo jo hagués tingut aquesta educació. Jo també trobo essencial treballar els aspectes emocionals amb els més petitons, de fet quan siguin grans de ben segur que hi agraïran.
ResponEliminaMoltes gràcies. Salutacions.
Oh! que interessant això que ens penges! de ben segur que ens serà molt útil! :)
ResponEliminaT'aniré seguint!
Nerea
Gràcies pels vostres comentaris. Realment els nens del s-XXI necessiten més aquest treball que tants conceptes, a vegades buits de sentit per a ells.
ResponElimina